La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus cent mil morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d'un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de «la petita Iugoslàvia», com se l'havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l'estat creat per Tito.
Vint-i-cinc anys després de l'inici del conflicte, aquest llibre pretén, però desmuntar el mite segons el qual aquesta va ser una guerra ètnica. I també, de fet, la mateixa existència de tres pobles amb grans diferències entre si, la suposada causa per justificar el “conflicte inevitable”: «Si tres grups aparentment diferents —es pregunta l'autor— parlen exactament la mateixa llengua (en tot cas amb diferències com les que hi ha entre el català i el valencià), tenen uns costums molt semblants i una cohabitació des de fa segles… fins a quin punt es pot afirmar que són tres ètnies diferenciades?”.
En lloc d'això, l'autor defensa que l'element ètnic va ser, precisament, el pretext de les elits provinents del sistema iugoslau per perpetuar-se en el poder, encara que fos al preu de generar una guerra civil. El volum pretén, en suma, demostrar com les diferències ètnico-culturals es van amplificar i estimular per tal de justificar el conflicte.
