Rayo Verde Editorial

Comprar un altre ésser humà no hauria de ser possible. Elena Crespi investiga sobre els aspectes més ocults de la gestació subrogada, una pràctica en expansió que permet la compra de persones i vulnera els drets humans arreu del món.

Partint de la base que la necessitat econòmica és la principal motivació de les dones que se sotmeten a la gestació subrogada, El negoci dels nadons indaga sobre les empreses que se'n beneficien, les granges de mares, les conseqüències per als nadons i les mares gestants —tant físiques com psicològiques—, els contractes, les males praxis i les màfies. Gràcies a la feina d'activistes, feministes i investigadores, Crespi elabora un mapa de com s'està configurant l'explotació reproductiva i convida a la reflexió per erradicar-la.

La gestació subrogada és una nova forma d'explotació dels cossos de les dones i converteix els nadons en mercaderies. Aquesta és la tesi que travessa aquest llibre, que pretén desemmascarar una forma de funcionar que troba la seva lògica en el capitalisme més salvatge.

Ser mare o pare és un dret? Podem equiparar el desig o la voluntat de tenir una criatura amb l'exercici d'un dret? Com vulnera aquesta pràctica els drets de les mares i els infants? Hauria de ser possible comprar un ésser humà?

La Mona no s'assembla pas als poderosos mags responsables de defensar la ciutat. De fet, la seva màgia no és gaire espectacular: només funciona amb el pa. Tot i això, sembla que s'ha convertit en l'objectiu d'un assassí que recorre la ciutat acaçant qui té poders màgics i encara aquest serà el menor dels seus problemes.

Guia màgica d'autodefensa amb galetes és una fantasia atípica i divertida que es pregunta de quina pasta estan fets els herois.

La noche del 1 de mayo, Día del Trabajador, el obrero metalúrgico Luis Fiore asesina a su mujer disparándole con una escopeta. Este brutal hecho sirve de base en los cuatro capítulos que se entrelazan en la novela, como las diferentes caras de una misma figura.

Publicado originalmente en 1969 y definido como un texto fundamental de la nueva narrativa contemporánea argentina, Cicatrices presenta la prosa impecable y el ritmo sostenido característicos de Saer. La obra constituye una interrogación sobre el funcionamiento del mundo, sobre el conflicto entre el caos y el orden y sobre la insignificancia de la experiencia humana.

Estampada a samarretes i bosses de mà, la paraula feminista s'ha popularitzat i s'està convertint ràpidament en un eslògan per a la nostra generació. Però el feminisme no és una mercaderia que comprar i vendre; és una arma per lluitar contra la injustícia.

L'autora proposa imaginar un món on la qualitat de vida no estigui relacionada amb la quantitat de diners que tenim, on no has de vendre la teva feina per sobreviure i les fronteres no existeixen.

Aquest llibre revolucionari busca rescatar el feminisme de les urpes del consumisme mitjançant l'exploració de la violència estatal contra les dones, la justícia reproductiva, la transmisogínia, el treball sexual, la islamofòbia de gènere i molts altres temes, demostrant que la lluita per l'alliberament de gènere és una lluita per la justícia. Una que pot transformar el món per a tothom.

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l'emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana?

Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d'emissions o el zero-net. Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d'una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d'un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l'explotació dels cossos i de la natura, regit per l'heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.

«En resum, parlaré dels que estimava», va escriure Albert Camus en una nota sobre El primer home. Camus escriu la història de Jacques Cormery, un nen que va viure una vida molt semblant a la seva: una infància circumscrita per la pobresa, una àvia autoritària i la mort del pare, però redimida per la bellesa austera d'Algèria i l'afecció del nen a la seva mare. Entendrem les arrels de la personalitat de Camus, la seva sensibilitat, la gènesi del seu pensament i les raons del seu compromís.

Aquest escrit inacabat té un caràcter autobiogràfic que, segurament, hauria desaparegut en la versió final de la novel·la, però és precisament aquesta vessant la que avui li confereix valor i la fa única. Publicat trenta-cinc anys després del seu descobriment entre les restes de l'accident de cotxe que va matar Camus, El primer home és la brillant consumació de la vida i l'obra d'un dels intel·lectuals més importants del segle XX

Elatsoe és la història d'una protagonista valenta i decidida que, amb l'ajuda dels seus amics, haurà de fer un viatge i enfrontar-se a la realitat d'una ciutat i les seves perversions. La combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia confereixen un valor extraordinari a una història deliciosa i màgica.

Encara n'hi ha que recorden bé els fets del 1976, l'any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure's lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.

Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.

Escrits llibertaris és un recull imprescindible del pensament llibertari d'Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l'absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l'autor i el nostre temps.

Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L'home revoltat, una obra fonamental sobre l'ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l'autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l'autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l'autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l'extrema dreta.

1977, Amsterdam. Cuando su mujer le cuenta que está embarazada, Cornelis se va de casa. El avión que toma hacia Tenerife se estrella y este peluquero desaparece sin dejar rastro. Años después, Simon, su hijo, empieza a indagar sobre la desaparición.

1977, Amsterdam. Quan la seva dona li diu que està embarassada, en Cornelis se'n va de casa. L'avió que agafa cap a Tenerife s'estavella i aquest perruquer desapareix sense deixar rastre. Anys després, el seu fill Simon comença a indagar sobre la desaparició.

Una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global i com un factor determinant en la creació de classes marcades pel gènere i la raça.

Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l'empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L'autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes.

Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l'Europa fortalesa i l'Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral.

Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. Frontera i llei és una crida inequívoca a la revolució.

La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l'aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia.

Si l'ensenyament és l'espai on desenvolupar el pensament crític, i l'aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d'afrontar avui en dia dintre i fora de l'aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l'educació com a pràctica de la llibertat.

A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l'ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d'obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d'altres.

Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l'autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l'educació, l'aprenentatge i la transformació social.

La búsqueda del pensamiento libre es una actividad constante. En Enseñar pensamiento crítico, hooks considera el aprendizaje el primer espacio para defender la diversidad, la igualdad y, en definitiva, la democracia. Si la enseñanza es el espacio donde desarrollar el pensamiento crítico, y el aprendizaje es una actividad que dura toda una vida, este libro aborda algunos de los problemas más urgentes que debemos enfrentar hoy en día dentro y fuera del aula. Enseñar pensamiento crítico es un libro imprescindible para cualquier persona que vea la educación como práctica de la libertad. Además de ser un manual para encontrar herramientas atrevidas con las que enfocar la enseñanza, también intenta cambiarlo todo, incluso a nosotros mismos. Hooks cuestiona cómo hemos aprendido hasta ahora, cuestiona los referentes y cuestiona el complejo equilibrio que nos permite enseñar, valorar y aprender a partir de obras escritas por autores racistas y sexistas, entre otros.

Con esta obra intelectual, provocadora y alegre la autora celebra y reivindica el poder del pensamiento crítico. Sin duda, propone un cambio de paradigma en la educación, el aprendizaje y la transformación social.

Jean-Baptiste Clamence és un complet egoista. Un home enamorat d'ell mateix. Fins que un esdeveniment capgira la seva vida: un vespre, tornant a casa, Jean-Baptiste passa per un pont des d'on presencia com una noia es llança a l'aigua. Ell no fa res per ajudar-la. Des d'aquest moment, la sensació de culpa augmenta fins a convertir-se en una obsessió. L'incident l'ha abocat a plantejar-se tota la seva existència, que ara jutja com a inútil i pretenciosa. Ja no aguanta més. Una nit, confessa la seva història en un bar d'Amsterdam…

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista.

A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.

Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.

Arte (in)útil reflexiona en torno a la idea de artista emergente e institución cultural como ente legitimador. El contenido de este marco solo es la punta del iceberg sobre la mediatización cultural entre arte, artista e institución, pero sirve para entender cómo se inicia el artista en un circuito y qué mecanismos se utilizan para absorberlo. Así es cómo se aleja el arte de ser una herramienta política crítica de pensamiento, y se convierte en producción y, por tanto, en un producto más del contexto posfordista.

A partir del cambio de paradigma sobre la idea de exposición con el objetivo de dar visibilidad a obras —una visibilidad necesaria para que lleguen a ser arte—, Daniel Gasol se pregunta si el artista se adapta a la producción institucional que se entiende como arte. El autor también valora si, por el contrario, es la exposición institucional la que dota al trabajo de una importancia hipotética, con la consecuencia indirecta de generar legítimamente creaciones colindantes de semejanza formal y conceptual.

Gasol explora la existencia de diversos tipos de creación o contextos que proyectan qué debe ser arte, así como sobre qué consideramos arte emergente o obra expositiva. También cuestiona las instituciones adecuadas para exhibir producciones artísticas, y cómo el sistema del capital y laboral afecta a la creación y la exposición de arte.

Romper la tierra expone las mentiras del mundo rural y reflexiona sobre la percepción engañosa que tenemos de nuestro entorno. A través de varios capítulos, y en un formato inspirado en el manifiesto, Dunyó estimula al lector a repensar cómo nos relacionamos con el tiempo, la tierra y lo que producimos. El autor analiza también nuestras formas de consumo y el vínculo con nuestro estilo de vida, mientras rechaza la sobreexplotación, la prisa y la violencia contra la naturaleza y contra nosotros mismos.

Con un lenguaje evocador y poético, pero a la vez con un estilo provocador y sin complejos, nos hace replantear las prioridades para combatir los discursos de la lógica del capitalismo.

Es una obra imprescindible para conocer y entender aspectos entorno a la diversidad, el equilibrio y la sostenibilidad que nos hará cuestionar nuestras propias dinámicas y pasar a la acción.

Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.

Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.

És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.

Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa. El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps.
Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.