Quan un foc t’inflame per dins, i els cavalls córreguen per tot el teu interior, salvatges, sense control, sense remei… sense voler remei… I sentes la pell d’un altre, tan pròxima com la teua pròpia, estant tan lluny… I t’acarona i l’acarones… Això és el desig… els desitjos… Que, a vegades, malauradament, o no (mai se sap amb certesa), no ixen del paper…
