L’Alba, la narradora d’aquesta història, forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües. La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món, entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes, entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa. La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que, en la seva pretensió de modernitat, s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva, i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal.
Amb una veu descarnada i sense filtre, les pàgines de Consum preferent van plenes d’un humor càustic que funciona igual com a sàtira i com a flagell, i amb una proposta lingüística atrevida al servei d’una narració mordaç i autodestructiva. Andrea Genovart debuta amb aquesta novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir, amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però, sobretot, plena d’un desig incontestable d’insistir.