«Els ulls del germà etern», llibre curiosíssim dins l'obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l'home més just de tots els temps.
«Zweig reuneix en la seva prosa dues de les dimensions de la gran literatura: la capacitat d'analitzar perfils psicològics en el retrat més ampli d'una societat i la seva història mentre mostra una gran habilitat en la fusió d'una visió interna i externa del món. No para de créixer en el cànon de la literatura contemporània, alhora que les seves pàgines presenten una gran actualitat».
Vicenç Llorca, Serra d'Or
