Aquest poemari fa un recorregut en l'estètica i la biografia de Jacint Verdaguer, començant per una poesia més romàntica i acostant-se, a poc a poc, a la lírica religiosa. Seguint la història de Sant Francesc, Verdaguer presenta la història d'una metamorfosi, d'un viatge, d'una vida que acaba en la maduresa, on la presència catòlica té més força. Una experiència lírica que transmet la ment convulsa de Jacint Verdaguer en el moment de la seva creació.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
