Durant les llargues sessions de psicoanàlisi, Alexander Portnoy, jueu americà de trenta-tres anys, confessa a l´analista la seva obsessió pel sexe. En un divertit i alhora amarg exercici d´autocrítica, Portnoy fa un repàs de la seva existència, dominada i condicionada pel sexe des de la infància, quan convivia amb els seus pares en un entorn tradicional d´una família jueva, passant per la seva incapacitat de relacionar-se amb les dones d´una manera que no sigui sexual, fins als más recents esdeveniments que l´han dut fins al divan. Una visió irònica dels costums i la psicologia jueves, i del declivi del somni americà.
